Sètz aicí : Acuèlh > La lenga occitana > ELEN: compte rendut de l’acamp del 13 de març de 2013 a Genèva

ELEN: compte rendut de l’acamp del 13 de març de 2013 a Genèva

Taula redonda suls dreches de las minoritats lingüisticas organizada, lo 13 de març de 2013, al Palais de las Nacions a l’ONU (OHCRH) a Genèva.

ELEN: compte rendut de l’acamp del 13 de març de 2013 a Genèva

Lo malhum ELEN/EBLUL‐França, representat per Alexis Quentin de l’Institut d’Estudis Occitanas, assistiguèt en tant qu’ONG membre Ecosoc a la taula redonda suls dreches de las minoritats organizada jols auspicis de las Nacions Unidas a Genèva per l’expèrta independenta dels Dreches de l’Òme de cap a las minoritats, Rita Iszak, sostenguda per d’expèrts internacionals sus las lengas minoritàrias e dels pòbles indigènas, del president del secretariat de la Carta europèa per las lengas regionalas e minoritàrias, membre del Conselh de l’Euròpa e de la representanta de l’UNICEF.

La tòca de la conferéncia èra de discutir de mejans mai eficaces sul terrenh per deféndre las populacions que lor lengas minorizadas son pauc a cha pauc menaçadas de disparicion dins lo monde d’uèi, jos la pression de las politicas dels Estats e de la pression de las populacions majoritàrias per l’economia, los mèdias e los sistèmas educatius. A-n-aqueste prepaus, l’expèrt Fernand de Varenne soslinha que dins aqueste cas de figura los Estats son pas jamai neutres.

Los expèrts insistisson sul fach qu’i aja un interés evident a defender aquelas lengas minoritàrias e de promòure lo bilingüisme oficial amb la lenga de l’Estat considerat, del punch de vista de la cultura, de l’education pels mainatges (Unicef), mas tanben d’economia per las populacions concernidas e fin-finala coma una condicion necessària pel fonccionament de la democracia, car totes los intervenents insistiguèron sus aqueste punch per qué respectar e promòure las lengas minoritàrias es un dels dreches de l’òme, fondamental, inalienable e universal.

L’intervencion del representant d’ELEN/EBLUL‐França soslinha la dificultat en França de far respectar aqueste drech de l’òme en l’abséncia de la reconéissença legala o constitucionala de las minoritats nacionalas del país e de la non-ratificacion de la Carta europèa de las lengas regionalas e minoritàrias - la França reconeissent sonque de dreches individuals e non pas collectius, de mai reconeissent sonque un pòble francés.

Aquesta vision a la francesa es emplenida de contradiccions amb la realitat als uèlhs dels expèrts e de nombroses representants d’Estat demòran perplèxes en çò que tqnh aquesta definicion. Plan sovent los Estats, al contrari del nòstre país, reconeisson lors minoritats e lors lengas, pauc impòrta que sián unitaris o federals.

La França es tanben en contradiccion sus aqueste punch amb lo drech internacional. Lo quite concèpte d’"egalitat" dels dreches a la francesa es en deçà de l’"egalitat" ou "equality" tala coma se trapa dins los grands tèxtes internacionals protegissent los dreches de l’òme.

La França pratica una vertadièra discriminacion de cap als locutors de las lengas regionalas e aquò es vist coma tal pels observadors forastièrs, notadament dins lo monde anglo-saxon.

Alavètz se recomenda als defensors de las lengas regionalas de França de contunhar lors caminaments alprèp de las instáncias internacionalas, coma las Nacions Unidas e lo Comitat dels dreches de l’òme, per far valer lors dreches legitimes, car parlam plan aicí de dreches de l’òme universals e inalienables que lor responsabilitat incombís a las Nacions Unidas.

Al temps del debat, semblèt que lo blocatge francés actual, al nivèl de las institucions, es ideologic abans tot e recep pas tròp de compreneson e de benvolença de la part de nombroses paises estrangièrs, notament anglo-saxons e quitament d’enlai mai (China, Índia, Russia, els). Resulta clarament del debat que los tèrmes de minoritats, minoritats lingüisticas, pòbles indigènas recobrisson de fach los meteisses dreches: s’agís de fach de la meteissa problematica dins la planèta entièra.

Se aqueste drech es pas respectat per un Estat, i a un problèma de democracia dins lo país e s’agís doncas d’una discriminacion. Cal trabalhar dins lo long tèrme alprèp de las Nacions Unidas per amelhorar las situacions. Foguèt quitament evocat alprèp de l’expèrta independenta Rita Iszak la necessitat d’un tractat internacional sus la proteccion de las minoritats que balhariá d’obligacions als Estats signataris, fòrça que an pas ni la Carta europèa ni las autras convencions dels dreches de l’òmes, mens constrenhentas.

A. Quentin París, 20/03/2013

 

Lire la page en français
Portfòlio de l'article