Sètz aicí : Acuèlh > Nòstras missions > Agir per la lenga nòstra > NPLD > La rubrica d’informacions del 11/11/2016 del NPLD

La rubrica d’informacions del 11/11/2016 del NPLD

Lo NPLD (malhum de promocion de la diversitat lingüistica), que l’IEO n’es membre, nos presenta diferents rendetz-vos e accions avenidors per afortir la riquesa lingüistica d’Euròpa.

La rubrica d’informacions del 11/11/2016 del NPLD
  • Lo Parlament europèu a recentament publicat lo rapòrt "Estrategia del multilingüisme : còstes e beneficis", escrit per Michele Gazzola. Son analysis detalha l’Euròpa multilingüa e dona una idèa de las diferentas lengas utilisadas dins l’economia europèa.
    Per legir lo rapòrt complèt, clicatz aicí.
  • Per renovelar lo quadre de referència de las lengas europèas creat en 2001, lo Conselh d’Euròpa a lancat una consultacion tocant la mesa a jorn e las interaccions necessàrias a la nouvèla version fins al 15 de febrier de 2017.
    Per ne saberr mai, clicatz aicí.
  • Lo Centre de terminologia catalan (TERMCAT), acreditat per lo governament catalan, a publicat una terminologia de las migracions, un repertòri dels tèrmes los mai utilisats per los medias a prepaus de la crisi dels refugiats. Aquestes tèrmes novèls seràn inclús dins un diccionari de las relacions internacionalas.
    Per mai conéisser aquesta initiaciva, clicatz aicí.
  • Es que las lengas oficielas son mai parladas que las autras ? Quals son los melhors empleches per promòur totas las langues europèas ? Tal es un dels escapolons de las questions qui seràn posadas al moment de la conferéncia Linguapax, organisada per la comuna de Barcelona, lo governament de Catalonha e los servicis educatius catalans lo 25 de novembre de 2016 a Barcelona (Espanha).
    Per aver accès al programa, clicatz aicí.
  • Una recenta estudi scientifica menada per Verónica Benet-Martinez explica los rasons del vòte conservator de las minoritats culturelas d’Estats-Units. Aquesta analisi demostra que los immigrantes qu’an gardats de ligams amb lor país d’origina an tendéncia a votar mai progressista que los que s’integran dins la cultura anglo-saxona.
    Per abordar aquesta estudi, clicatz aicí.
Lire la page en français