Sètz aicí : Acuèlh > Nòstras missions > Agir per la lenga nòstra > Interpelacion politica > Legislativas de 2012: aperet aus candidats

Legislativas de 2012: aperet aus candidats

Letra ai candidats ai eleccions legislativas dei 10 et 17 de junh de 2012 per la reconoissença de la lenga occitana

Legislativas de 2012: aperet aus candidats

L’Institut d’Estudis Occitans Associacion reconeguda d’utilitat publica membre dau Collectiu dau 31 de març de 2012, de la Coordinacion « Per la lenga occitana » de EBLUL-França de la Ret Europenca per l’Egalitat dei Lengas (ELEN) de l’Associacion Rescòntres interregionaus dei lengas e culturas regionalas Club UNESCO Interpela lei candidats ais eleccions legislativas de 2012

Tolosa lo 19 de mai de 2012

Dòna, Sénher

La preservacion de la diversitat linguistica e culturala es un enjuòc màger per l’umanitat. La Declaracion de l’UNESCO sus la diversitat culturala l’afortís solemnament.

Coma leis autrei lengas dins leis autrei territòris de França, la lenga occitana es una expression d’identitats e de culturas que permete la convivéncia a travèrs lei liames intergeneracionaus que tèisse ambé lei realitats localas socialas e istoricas e son environament naturau e geografic. La lenga occitana es un catalisaire e la condicion dau desvolopament armoniós de nòstre territòri tant per leis òmes e lei fremas que l’i rèstan despuei totjorn coma per aquelei que l’i venguèron mai tard e que participan au projècte de la collectivitat.

La politica d’aculturacion e d’assimilacion de nòstrei territòris, endreiçada per un Estat centrau qu’ignora despuei tròp de temps la riquesa de la diversitat dei lengas e culturas dei pòples de la Republica, a impausat una lenga e una cultura unicas e pòt pas donar a la societat l’energia que li fa mestier per que se pòsque prendre en carga.

Encuei, per manca d’una politica publica e d’un estatut legau, nòstrei lengas son especialament amenaçadas dins sa transmission e son desvolopament.

Segur, avèm obtengut quauqua reconoissença dins l’educacion, lei medias e la vida publica segon la tolerància ò la bòna volontat dei diferentei autoritats e lei relacions localas de poder. Aquesteis avançadas se devon au trabalh intensiu e duradís de nòstreis associacions, a la presa de consciéncia de nòstrei collectivitats e d’uneis elegits e tanben ai capacitats que dona la dubèrtura de la decentralizacion democratica.

La Constitucion es modificada en 2008 per afortir dins son article 75-1 que « lei lengas regionalas fan partida dau patrimòni de la França ». Mai lo Conseu Constitucionau, en mai de 2011, considèra pasmens qu’aqueste article « dona nimai drech nimai libertat garantits per la Constitucion ». Alora, encuèi, aquesta reconoissença d’una cèrta diversitat de la França, a ges de consequéncia juridica e quauqua lèi que vougue garantir lo drech a una lenga regionala tombarà sota lo principi « d’unicitat dau pòple francés », ò dau « francés, lenga de la Republica », es a dire una etnicizacion de la Republica en favor d’una lenga soleta.

Sensa una refòrma constitucionala, una lèi per lei lengas regionalas farà ren que renfortir l’inferioritat de nòstrei lengas e culturas e entrepacharà son expression e son desvolopament.

Encuèi, de per lo monde, lei pòples aspiran a la democracia. Vòlon viure sei lengas e sei culturas liurament coma d’elements essenciaus de son identitat e de son desvolopament. L’egalitat es pas l’uniformitat mai la reconoissença de la diversitat ambé lei meteis drechs en conformitat ambé lo principi democratic dau drech dei pòples a la liura determinacion.

La Republica francesa es lo darrier Estat d’Euròpa que nèga la reconoissença dau drech efectiu dei divèrsei lengas de sei territòris. Ara es temps que França intègre lei principis democratics fondamentaus comuns a totei lei país europencs, luòga de se tancar dins una excepcion francesa monolingüa seriosament prejudiciabla a la vitalitat de sa populacion dins una societat que volèm plurilingüa e dubèrta au monde.

PER UNA REPUBLICA RESPECTUOSA DE SEI LENGAS

Per aquò, vos demandam, en conformitat ambé lei principis fondamentaus dei drechs de l’òme, de vos engatjar a establir dins la Republica la reconoissença d’aquesta diversitat culturala e lingüistica coma principi de drech en : 1) modificar la Constitucion, per afortir que la Republica, a costat dau francés reconois, apara e promòu la diversitat dei lengas de sei territòris e lei drechs de sei locutors. 2) ratificar la « Carta dei lengas regionalas ò minoritàrias dau Conseu de l’Euròpa », que es la referéncia democratica comuna a totei lei país europencs, 3) establir una lèi quadra per adoptar per cada lenga regionala, e adonc per l’occitan, lei dispausicions legalas, reglamentàrias e convencionalas adaptadas, posquent anar fins a la co-oficialitat, en concertacion ambé lei collectivitats territorialas e leis organismes de la societat civila, per assegurar la perdurabilitat e lo desvolopament dei lengas regionalas ò territorialas.

Per totei lei lengas dichas regionalas e mai especificament per la lenga occitana per vòstra circonscripcion, vos demandam de nos assabentar de vòstre engatjament a venir en tant que deputat(da), sus lei 3 ponchs çai-subre.

Mercé de tornar vòstra respònsa per email a : direccion@ieo-oc.org (ò per letra a IEO, Ostal d’Occitània, 11 rue Malcousinat, 31000 Toulouse)

Vos gramaciam de l’atencion que portaretz an aquestei questions relativas a la socializacion de la lenga occitana e dins l’espèra de vòstra respònsa vos mandam nòstrei salutacions occitanas lei melhoras.

Pèire Brechet President de l’IEO

 

Lire la page en français
Fichièrs de descargar